Santa Eulàlia de Puig-oriol

Naixement de Santa Eulàlia de Puig-oriol

Santa Eulàlia de Puig-oriol neix al segle XVIII i es forma durant el segle XIX com a nucli de població. El bisbe va decidir que es construís una nova església en el nucli. No es va complir l'ordre i es va ampliar la vella, però finalment, l'any 1855 la nova església està llesta, se li concedeix la categoria de parròquia i s'abandona la vella.

Església Santa Eulàlia de Puig-oriol

L'església primitiva ja existia des del segle X-XI com a sufragania de Lluçà i no es van separar fins al segle XIX. L'església se situava a l'indret on ara hi ha el cementiri i només en resta una capella lateral aprofitada com a capella del cementiri.

Carrers de Santa Eulàlia de Puig-oriol

Com que el nucli va ser construït al voltant d'un camí ramader, ens trobem amb un poble llarg i prim amb cases a banda i banda del carrer major. Al carrer Major trobem uns quants detalls molt interessants: a les cases més antigues podem veure llindes amb les dates gravades i la majoria són del segle XVIII.

Cal Estrada

També podem veure com encara es conserven algunes anelles de ferro, enganxades al costat de les portes de les cases. Aquestes tenien la funció de lligar els animals. 

Cal Riba

Al carrer Major també i trobem dos dels edificis amb més importància del poble, es tracta de Cal Riba (situat a la Plaça) i Cal Estrada.

Vista Mas de Puig-oriol

També trobem altres punts interessants, com per exemple el pou o el call.

La casa més antiga i que dóna nom al poble, és Puig-oriol. Està situada a uns 500 metres direcció Lluçà. Ben a prop de Puig-oriol i trobem el cementiri i restes de la primitiva església romànica.

Santa Eulàlia de Puig-oriol

La patrona de Santa Eulàlia de Puig-oriol és extremenya. Sí, nois! De Mèrida, concretament, a mig camí de Càceres a Badajoz. Ara que es parla tant d'immigració, resulta que aquest poblet bastit en una carena i a redós d'un camí ramader ja té des d'antic una santa immigrada. I a fe que s'ha ben adaptat a l'entorn i a la nostra llengua! El cas és que la paraula Eulàlia té un origen grec i vol dir "la que parla bé".

Puig-oriol és el nom de la casa de pagès imponent, situada sota el cementiri i a les envistes del poble. Tots sabem què vol dir 'puig', per tant m'estalvio de parlar-ne. La segona part d'aquesta paraula composta (oriol) sembla que prové de AUREOLUS, o sigui 'dauradet', i que ha anat prenent el sentit de 'groc'. Per tant, Puig-oriol seria alguna cosa com 'muntanyeta de color groc'. Qui sap si no fa referència al serrat del cementiri, seu de la primitiva església de Santa Eulàlia. Sigui com sigui, el serrat dels Pardals (l'altre nom que rep aquest serrat) i els altres turons que hi ha a prop són més aviat rogencs. No serà que "l'inventor" del topònim era daltònic?

Puig-oriol també és un cognom que, entre altres, portava Josep Carner —el Príncep dels Poetes— en segon lloc. Malgrat les diferents maneres amb què hem vist escrit el nom del poble (Puig-Oriol, Puigoriol), sapigueu que l'Institut d'Estudis Catalans ha establert una única forma oficial: Santa Eulàlia de Puig-oriol.